tag:blogger.com,1999:blog-47972185020357914612024-03-14T09:28:57.546+01:00Les llunes de l'EvaDe lluna n´hi ha més d'una / Hay más de una lunaEvahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.comBlogger671125tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-53147680848642548372021-04-13T21:13:00.003+02:002021-04-13T21:15:12.694+02:00H2Oaigua<p> <span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Mes històries a <a href="https://h2oaigua.wordpress.com/">H2Oaigua – Quin soroll fan els pensaments? </a></span></p><p><br /></p><p>https://h2oaigua.wordpress.com/ </p>Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-25326100127993531942021-03-02T18:50:00.002+01:002021-04-13T21:15:58.717+02:00 Vides prestades<p><br /></p>
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Es
va presentar a diferents certàmens però mai va rebre cap premi, ni un accèssit.
Un membre del jurat al veure la seva cara de desencís li va dir que els textos
eren massa freds. I què volien? Vivia a Oimiakon, a l’est de Sibèria. Escrivia
per mantindré les mans calentes i per difondre els seus ideals de justícia i
equitat. Vaja, el que s’esperava de qualsevol dona lliura.</span></span>Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-25538977404210263232021-02-13T22:51:00.006+01:002021-02-13T22:51:51.727+01:00Algues<p><span style="background-color: white; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14pt; text-align: justify;"><span style="color: #0b5394;">Des de l’inici, tots
els mars eren el mateix mar. Els unien les algues i nosaltres formàvem part d’un
tot. Canviaven de color, de forma i s’alimentaven. Habitaven tots els temps i
jo, nosaltres, hem viscut obrint-nos pas en una selva salada i ens creiem vencedors.
Volíem lliurar-nos d’aquelles abraçades humides, dels milers de cintes que ens retenien,
dels nusos de clorofil·la que ens cegaven els ulls. Eren els nostres tendons,
els cartílags, les brànquies. Volíem desfer-nos del cordó que ens unia aquell món
llefiscós i navegar recorrent tots els fons marins, per profunds que fossin,
lliures Vàrem tallar amb un matxet totes les algues, com artèries que ens
lligaven al fons. I vàrem surar fins l’inconscient. Però les algues van tornar
a germinar. Van créixer sobre pedres i rocalla, en la arena, en tots els plecs;
es van estendre per tots els mars i oceans.</span></span></p><p><span style="background-color: white; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14pt; text-align: justify;"><span style="color: #0b5394;">Ara que les estem
matant lentament, ens desvivim per menjar-nos-les i que en els nostres ventres,
creixi de nou la llavor verda.</span></span></p>Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-73905964876690463672020-04-12T15:19:00.000+02:002020-04-12T15:19:46.867+02:00<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Sona el gong al jardí. No és belluga una fulla. L'estiu ens ha xafat. Per la taula de marbre passeja alguna formiga despistada. El glaçó s'esquerda dins del got amb cafè. El gong sembla que digui <i>pensa en el no res. No siguis res. Oblida't</i>. Un gat treu el cap per darrera una hortènsia. Em mira estranyat. Em sent un destorb al seu jardí. Una remor de fulles dóna pas a un bri d'aire. Respiro profundament. Aire que em refresca i em fa sentir bé. El gong sona llunyà i els ulls s'axinen, formen dos guionets. I una cadernera refila. I no hi ha cap núvol. Al jardí.</span>Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-12031216751232709122020-03-30T21:33:00.005+02:002020-03-30T21:33:52.089+02:00<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Sóc una casa amb punxes</span><div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Et diré tot allò que t'esgarrapi</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">tu escopiras el que et fa mal</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Em xuclaras la sang</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">del passadís </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">de les frontises</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">de les portes velles</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">M'empassarè les teves ferides</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-42576257848264212602020-03-30T21:27:00.000+02:002020-03-30T21:27:01.290+02:00<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Pots sentir<br />com es gelen les hores<br />la fredor del temps al vidre<br />la rosada sobre la taula parada<br />Plats i gots de gel<br />forquilles glaçades<br />rius de gebre sobre les tovalles<br />el rovell a les punxes de l'absència.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">4/01/2010</span></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-46086514333202102292020-03-30T21:19:00.000+02:002020-03-30T21:21:28.154+02:00L'altra<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Què mires? </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Et miro a tu</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Jo sóc el tu de dimarts</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">la que avui ha perdut l'ombra</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Sembles cansada</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">A tu, encara et brillen els ulls</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">No et fa por</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">el teu món en blanc i negre?</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Em fa por mirar-me </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">veure'm reflectida en tu</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Em fa por </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">no saber qui sóc.</span>Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-83863719915902800642020-03-29T15:09:00.003+02:002020-03-29T15:09:31.932+02:00Imatges sobre el tren 5<br />
Ni el silenci del paisatge<br />
ni els colors d’adéu-siau<br />
ni els ocells a l'horitzó<br />
corren més que aquest tren.<br />
<div>
<br /></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-16865810363646725632020-03-29T15:08:00.003+02:002020-03-29T15:08:35.086+02:00Imatges sobre el tren 4<br />
Un tren sense finestres<br />
Silenci i pudor<br />
Hostes del cuc<br />
Regurgitats<br />
Ofegats d'oblit <br />
<div>
<br /></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-77827050501484505522020-03-29T15:07:00.000+02:002020-03-29T15:07:40.451+02:00Imatges sobre el tren 3<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">290kms/hora</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Pals de llum invisibles </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Estacions difuminades </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Quan estaré prou lluny de mi ? </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-xkmBsBzhKfg/U0WQK7rliOI/AAAAAAAACek/cddj_h0SQXYGwxSAYN1KW1NRgT370TOsgCPcBGAYYCw/s1600/DESTIN%257E2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="316" src="https://1.bp.blogspot.com/-xkmBsBzhKfg/U0WQK7rliOI/AAAAAAAACek/cddj_h0SQXYGwxSAYN1KW1NRgT370TOsgCPcBGAYYCw/s1600/DESTIN%257E2.JPG" /></a></div>
<br />Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-31593033955364455932020-03-29T15:03:00.003+02:002020-03-29T15:03:48.914+02:00Imatges sobre el tren 2<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Sis del matí a l’estació </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El sol mandrós </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Dues figures en penombra </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">pleguen el temps</span><br />
<div>
<br /></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-29432544610652200772020-03-29T15:01:00.002+02:002020-03-29T15:03:09.315+02:00Imatges sobre el tren 1<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Un tren sense finestres</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">La nàusea immòbil </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Quant temps fa que estem aturats al precipici?</span><br />
<div>
<br /></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-10389886492807680252020-03-25T21:04:00.000+01:002020-03-25T21:04:21.178+01:00<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'avui </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">és una emissora </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">mal sintonitzada</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sento veus. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Moltes veus. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Paraules fugiseres</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Converses esquelet.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-XJ5X33PTHSY/Xnu5GBXPtEI/AAAAAAAAb20/eHUKtUvXWt4FhJrtKbjtrhh_qmy4NwZbwCKgBGAsYHg/s1600/IMG20200307190259.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-XJ5X33PTHSY/Xnu5GBXPtEI/AAAAAAAAb20/eHUKtUvXWt4FhJrtKbjtrhh_qmy4NwZbwCKgBGAsYHg/s320/IMG20200307190259.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-89269396727011938112020-03-25T20:39:00.000+01:002020-03-25T20:39:13.618+01:00Metamorfosi <span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un rellotge xiscla</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El cos es transforma </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">les mans el recorren</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">com un tel d' escuma</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">es contrau</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">empetiteix</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">cauen les vocals</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>M T</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> M </b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> R</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> F S</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-44608599906155641542020-03-25T20:10:00.003+01:002020-03-25T20:10:48.640+01:00Qui t' estima a tu?<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-7ukRhMgC28U/SnX2XcWqnTI/AAAAAAAAByQ/vd2ooGQqo_UZmcaVXdzFSrfc3hk4KNEPACPcBGAYYCw/s1600/ombligos%2B%2528planta%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="298" data-original-width="400" height="238" src="https://1.bp.blogspot.com/-7ukRhMgC28U/SnX2XcWqnTI/AAAAAAAAByQ/vd2ooGQqo_UZmcaVXdzFSrfc3hk4KNEPACPcBGAYYCw/s320/ombligos%2B%2528planta%2529.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Toques. Et toques. </span><br />
<div>
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">No et cal guia</span></div>
<div>
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">ni instruccions </span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ni pensar si tot va bé </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">No hi ha pressa</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ni por</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Estàs graduada</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">en escoltar-te.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-90645977086783759482020-03-25T19:46:00.000+01:002020-03-25T19:46:10.085+01:005 Horitzontal <div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Horitzontal </span></div>
No em queden paraules</span><div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">estan xopes de veritat </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">han format un toll</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">les vocals suren</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">els accents s'ofeguen</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les verticals</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">formen torres silencioses </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-10078624680236655402020-03-25T19:35:00.000+01:002020-03-25T19:35:07.820+01:00<div class="has-medium-font-size" data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 20px; margin-bottom: 0.875em;">
I diuen</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
<i>Dios creó a la mujer</i></div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
<i>de una costilla del hombre</i></div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
I el cor em batega amb força</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
presó preventiva</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
I m’ accelero</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
el català és un dialecte</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Si pogués marxaria</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Un negre mai s’ integrarà</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Se’ m fa un nus a la gola</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
I m’imflo com un globus</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Maltractadors</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Pedòfils</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Violadors</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
I no ho oblidis, <i>Dios creó a la mujer</i></div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Gent de dreta</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
La costella de l’home</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Trampes</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Expoli</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Tràfic d’ influències</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
<i>Dios creó a la mujer</i></div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
I el globus s’imfla</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Sort de l’home</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Sort de la costella</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
I diuen</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
On vas amb aquesta faldilla?</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
A saber aquí t’has follat</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
I el globus està ple</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
Molt ple</div>
<div data-adtags-visited="true" style="background-color: #d9f1f1; color: #383838; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 0.875em;">
No tant com els meus ovaris.</div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-35891080724176254692019-06-02T20:36:00.003+02:002019-06-02T20:36:56.375+02:00Un lloc del qual no en puc sortir (2)<span style="font-size: large;">Pedres blanques llepades pel sol. Amagatall per crancs orfes. L'horitzó està esquitxat de puntets. Acluco els ulls. Seran vaixells perduts. M'apropo a l'orella el cargol i escolto un gran silenci. El so de les paraules mai dites que suren a la immensitat del mar. </span><br />
<span style="font-size: large;">El cel és ben blau. Contemplo sola aquest món. </span><span style="font-size: large;">A la meva manera, l'estimo.</span>Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-38798676001364602352019-06-02T20:30:00.001+02:002019-06-02T20:30:07.376+02:00Un lloc del qual no en puc sortir <span style="font-size: large;">Anar descalça i soterrar els peus a la sorra tova</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Està freda entre els dits dels peus. Tanco els ulls per congelar alguns records. Després del bany tinc la pell esquitxada de cristalls de sal. No fa el gust que m' esperava. No trobo cap resposta amb olor de mar.</span></div>
<span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-yp4M-luwjKM/XPQVHV1WMAI/AAAAAAAAWns/M1Of_EnUxKEV5VUYRMUszsvrYOy7jguOgCKgBGAs/s1600/Screenshot_20180306-210721.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1334" data-original-width="1042" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-yp4M-luwjKM/XPQVHV1WMAI/AAAAAAAAWns/M1Of_EnUxKEV5VUYRMUszsvrYOy7jguOgCKgBGAs/s320/Screenshot_20180306-210721.jpg" width="249" /></a></div>
</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-85054943351016078702019-06-02T20:10:00.003+02:002019-06-02T20:10:57.428+02:00Llista de coses d'un lloc del que no puc sortir<span style="font-size: large;">Petxines </span><br />
<span style="font-size: large;">i el so d'algun insecte</span><br />
<span style="font-size: large;">No tenir por de la soledat </span><br />
<span style="font-size: large;">La nuesa </span><br />
<span style="font-size: large;">El so dels rems de l'aigua </span><br />
<span style="font-size: large;">Els xiscles de les gavines </span><br />
<span style="font-size: large;">El cel està buit </span><br />
<span style="font-size: large;">Calma, per parlar amb mi mateixa </span><br />
<span style="font-size: large;">Ones</span><br />
<span style="font-size: large;">La llum m'esclata als ulls </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Cap avió a l' horitzó </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-55656806632518635232019-06-02T20:04:00.003+02:002019-06-02T20:47:12.444+02:00Altres històries Algunes llunes estan penjades a:<br />
<br />
<span style="font-size: large;">H2Oaigua</span><br />
<br />
<a href="http://h2oaigua.wordpress.com/" target="_blank">http://h2oaigua.wordpress.com</a><br />
<br />
<br />
<a href="https://wordpress.com/view/h2oaigua.wordpress.com">https://wordpress.com/view/h2oaigua.wordpress.com</a><br />
<br />Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-43274808610578371682018-08-16T15:37:00.005+02:002018-08-16T15:37:49.122+02:00Dies al xiringuito groc<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">A l’establiment hi ha dos homenots de color maduixa, torrats des de que han arribat. Torrats de pell i pel litres de cervesa que s’han fotut. Fan xin-xin un cop darrer un altre. El xiringuito és petitó i està ple. Des del meu racó observo. La gent riu i xerra. Es veuen banos de colors ventant a tot drap. Fa molta calor i no passa ni una gota d'aire. Avui a la taula del davant hi ha quatre nenes de casa bona que no tenen ni vint anys. Deuen celebrar que s’han tret algun coi de màster. Quasi són les dues i en Manuel, l'amo, ja comença a suar pel clatell. Està fora davant les brases de la barbacoa. No el puc deixar de mirar. Porta la samarreta de tirants que tant em posa. No li veig la cara, només els rínxols esvarats, però estic segura que somriu. Arriba el ritual: quan posa les sardines sobre la brasa, engeguen la música i és quan Manuel comença a cantar. Les quatre noietes piquen de mans coquetes i riuen. Es veure ballar en Manuel i jo em poso a mil. Tomba les sardines i fa giravols mentre belluga els malucs. Els banos acceleren el ritme. Petits xiscles i molta risa tonta. Hi ha una taula amb dos matrimonis que es belluguen al compàs de la música. Veig com belluguen els peus frenèticament. Al final un dels homes, s' acava d' un glop la copa de sangria i s’aixeca i treu a ballar, a la que no és la seva dona. Ballen descalços sobre els taulons que fan de terra. I veig com els que han quedat asseguts s'agafen la ma per sota la taula. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-52461157267082971602018-08-16T15:16:00.003+02:002018-08-16T15:16:35.734+02:00Nombres naturals<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Quantes vegades he donat explicacions? Són tants cops que he dit que m’ha agradat, que bo ets i mai ningú m’havia fet sentir així. O tranquil, no passa res. Un altre dia serà, no t’amoïnis. Quants cops he esperat que em miressin. Quant temps fent el que han de fer les senyoretes. Seure amb les espatlles rectes, caminar amb el cap ben alt. Tipa de no poder optar a ser el que sempre volia ser. Tipa de somiar sempre amb l’esborrador a la ma. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Ja no deso a la memòria els cops que m’havia d’esperar a que em donessin permís per parlar. Quantes vegades he assentit i he callat. Quants cops, quan em tocava pensava que era bruta? I em sentia un ésser infecte i fastigós. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">I han passat molts dilluns, i febrers, i estius i l’any del cavall. Ha passat tanta vida! I avui, 22 de juny, just a les 6:58 hores he dit: PROU. I ara no sé per començar. Potser llegiré a Pavese. O no. Potser demà viatjaré a Roma a recollir un premi. O no. Em compraré un vibrador. Crec que sí. Segur que sí. I després? I després? Saps que ha passat mitja vida? Sí, i ara ve el millor. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-41266868128877292662018-08-16T15:13:00.000+02:002018-08-16T15:13:17.515+02:00DerribarMalparits! Perdona'm però se m’escalfa la boca. Ja saps que no sóc de dir paraulotes però és que em vull la sang. Sí, sí, ja m’ho havia dit la Conxita però ja saps com és. Sempre amb aquell afany de protagonisme. A vegades s’inventa històries. És tan creativa! I tafanera... Doncs sí, tiren la casa, per no sé què de les normatives. Però jo em pregunto, si la casa té prop de cent cinquanta anys què en sabien de les normes del segle XXI. No ens hauríem nosaltres d’emmotllar i adaptar la nostra ciutat per a conservar la història? No, no... Escolta’m no em poso intenssssssa. Però és injust, no em diràs que no. Jo m’he apuntat a la plataforma contra el derribu de la casa, es clar. Noia que la casa té dos cents anys! Però com t’ho he de dir? Que nooooooooo que no és per la perruqueria!! Tant hi fa que faci prop de vint anys que hi vaig, i que la Mariví em conegui els cabells millor que jo. És per la casa. I ja el remate és que diu que aprofita i es jubila, i ja no pentinarà mai més, has sentit bé, mai més. Així sense sentiments, ens deixa i diu que no pensa seguir. Escolta’m bé que el coi de casa tenia dos cents o tres cents anys. I jo ara que em fixo és ben maca. L’has mirat amb deteniment? Aquelles motllures de flors. No és de maons, és de pedra! I els balcons? Què em dius de les filigranes de ferro forjat? Si potser va fer la feina el mateix ferrer que el de la Pedrera. Mira, no. No és per la perruqueria. No és per que a Mariví li hagi tingut tanta confiança. Aquelles parets han escoltat els més íntims secrets. Bé, siguem clares, els secrets que es poden explicar. Mariví m’ha entès. És basca, i té la ment més oberta al haver viscut al costat de França. Què dius? Que aniràs a la perruqueria de la plaça?? A mi no em veuran pas el pèl!! Creu-me a la casa només li manquen uns arreglos, una ma de pintura i prou. Netejar una mica la cara. Res més. Les cases de quatre cents anys les feien a consciència. On anirem a parar? En un món de cases cares, de finestres petites, sense balcons. En un món de perruqueries, cadenes impersonals. Què se’n farà de les Marivís del món?Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4797218502035791461.post-49216454728343439922018-08-16T15:08:00.003+02:002018-08-16T15:08:42.513+02:00Recuerdo de mi hermano<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-YPVBJ1wps2Q/W3V3FQDMu3I/AAAAAAAAVps/GEm_6c1kdnc7V7M6M_yP07_2xQBATMP9QCKgBGAs/s1600/20180415_234219.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1052" data-original-width="1052" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-YPVBJ1wps2Q/W3V3FQDMu3I/AAAAAAAAVps/GEm_6c1kdnc7V7M6M_yP07_2xQBATMP9QCKgBGAs/s320/20180415_234219.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Guido apareció en mi vida en uno de los peores momentos de mi existencia. Mi padre después de mucho tiempo enfermo y una larga lucha, había fallecido. Entre sus deseos, uno a destacar: que sus cenizas fueran esparcidas en Playa Linda. Nunca le pregunté por qué. Hacia allí volé, hablándole a la urna e interrogando a unas oscuras nubes de tormenta. Nunca tendría que preocuparme por el dinero pero me preguntaba desconsolada con quién gastaría su fortuna. Del avión, la temperatura ideal y el lujo del business, a la avioneta destartalada, hasta llegar a la isla. Ni un ápice de vértigo, sólo azul por todas partes y sol. En la carta que me dejó escrita me daba claras instrucciones y debía hospedarme en el Loro cantarín. Al aterrizar tomé un taxi que parecía a punto de desmontarse. Miré por la venta y me inundó una gran sensación de deja vu. Las calles, el mercado al aire libre, el olor a sal, la casa blanca con contraventanas azules, los parterres con flores que llegaban casi al mar y el porche. Y él. Estaba sentado en los peldaños, con una libreta en el regazo y escribía. Al escuchar ruido se levantó de un salto. -¿Emma? Y bajó rápidamente hasta mí. “Lo siento, los siento muchísimo” dijo. –Soy Guido. - Le miré; nos miramos. Me sonrió y sentí que estaba en casa. Me ayudó a instalarme en una habitación que daba a la playa y con la excusa de deshacer el equipaje le pedí que me dejara sola. Me quedé inmóvil, ahí, en medio de la habitación. No podía quitarme de la cabeza esas manos que ya había visto antes. Esas manos fuertes, agarrando las maletas, corriendo las cortinas. Lo imaginé de niño mientras nadaba; saltaba las olas y reía. Le imaginé cuando jugaba descalzo a la pelota en la arena con un grupo muy ruidoso de niños en bañador. Lo imaginé ya de adolescente de camino hacia la escuela de secundaria, mientras comía una papaya. Imaginé que el jugo se le escurría por las manos y le manchaba la camiseta. Le vi escribiendo largas cartas en el porche. Y vi cómo se soplaba el flequillo una y otra vez de esa forma tan graciosa. Estuve largo rato en el balcón de mi habitación mirando el mar, recordándole. Mi amigo invisible, mi hermano imaginario. Pensé entonces en el propósito de mi viaje y en mi padre. Él me había enviado allí. Me decía “a veces pasan cosas extraordinarias, cosas increíbles. No te asustes. Disfruta de esos momentos”. Me cambié de ropa y me puse cómoda: un pantalón corto y la camiseta que me regaló papá y bajé al porche. Me senté a su lado. Él me miró y se rio “-Veo que no has conseguido limpiar la mancha de papaya”. Ese fue uno de esos momentos increíbles casi mágicos que contaba mi padre. Acepté la limonada que me ofrecía y miramos el mar en silencio un largo rato. Me fijé en nuestros pies desnudos y en la mancha con forma de luna creciente que compartíamos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Evahttp://www.blogger.com/profile/05143337689473659209noreply@blogger.com0