"Suposo que a ella li devia costar entendre la meva poca propensió a agafar un pinzell, tot i que estic segura que també se n'alegrava per la cosa de la brutícia, perquè jo mai hauria aconseguit pintar amb la pulcritud amb què ella ho feia, ni instaurar aquella asèpsia que, com he dit, feia que l'estudi recordés un quiròfan, sobretot perquè l'asèpsia feia ressaltar el quadre en què treballava com la imatge impactant d'una incisió que deixa veure les vísceres, com la ferida oberta entre els llençols verds d'una taula d'operacions."
En aquest text Imma Monsó parla de la mare de la protagonista, "una dona enérgica, extremista i experta en la provocació verbal". Les mares! Cada una de elles són úniques i irrepetibles. Que me'n dieu de la vostra?
1 comentari:
Bon tema!
La meva mare també pinta... garagots, com diu ella! Fa poc que ho fa i ens hem quedat tots perplexos per la força que transmet. Potser ens treurà de pobres!
salut!
Publica un comentari a l'entrada