Translate

dissabte, 17 de febrer de 2007

Geografies


Una illa que sura. Sura, sense quasi tocar l’aigua. Les ones que arriben a les seves platges són d’escuma blanca. I l’escuma deixa petites bombolles a la sorra. Una gota sobre una petxina. Sorra blanca, humida d’ones que mai deixen d’arribar i mai marxen del tot. I l’aire és salat. Una brisa blau cel encercla l’illa. El sol, arriba al punt més alt. És un reflex metàl·lic, un punt en l’horitzó de plata. L’illa es fa fosca amb la lluna. Rodejada d’escuma d’alumini, la petxina blanca és quasi fluorescent. Sobre la sorra humida, cada onada deixa alguna cosa d’ ella. L’illa és quasi invisible en la foscor. Només s’intueix la silueta i l’olor salada de la nit.