Translate
dissabte, 29 de maig del 2010
Árbol genealógico (microrelat)
La madre de mi padre es la suegra de mi hermana. Mi cuñado está casado con Dios. Entre mis hijos y los de mi pareja suman seis y el prometido de una hija de mi pareja es mi ex yerno. Sobrinos tengo de tres continentes, dos de ellos quieren casarse en el ayuntamiento, pero el alcalde no quiere casar gays. Mi madre está buscando a su prima que es su hermana de leche y se escapó con un domador de leones. En las familias normales siempre hay una oveja negra.
dijous, 27 de maig del 2010
divendres, 21 de maig del 2010
Quan ho havia deixat estar i ja no esperava cap miracle, la va veure. Era una punta de fulla verda i tendra, encara recargolada i plegada en ella mateixa, que treia el cap entre la terra. En pocs dies les arrels van petar el test, les tiges més fortes es van arrapar als finestrals, la planta va envair el mur i a esquinçar els fonaments fins a tirar a terra l'edifici. Va recordar el dimecres que va plantar les llavors. Ella que pensava que totes les plantes se li morien.
Un mal dia
Plou. S’atura sota un balcó i es despenja la motxilla. Li cau a terra la carpeta, just al costat del bassal. S’ajup a recollir-la i es mulla les puntes de la bufanda que han tocat el terra. Treu uns mocadors de paper de la bossa i eixuga la carpeta, mentre aguanta la motxilla entre els genolls. Treu el paraigües de la motxilla, l’obra i es posa de nou en marxa. S’adona que camina pel carrer i ningú més porta el paraigües obert. Sense plegar, el llença a terra al costat d'un contenidor i li dona una puntada de peu. Uns carrers més avall sent un tro i quan cauen les primeres gotes de la tempesta.
Enganxada
M’he enganxat a tu i m’agrada el que dius quan calles i que em facis riure quan ploro. Estic enganxada a tu i encara que el cel està ennuvolat jo hi veig sol, un sol gran, taronja, incandescent que em socarrima com la pell del pollastre a la planxa. De les aixelles em neixen margarides agredolces i les parpelles són de paper de fumar i per molt que vull dormir, no puc. La claror ha entrat als meus ulls i estic mig cega. M’he enganxat a tu i no puc despenjar-me de l’angle del teu somriure. Amb els dits faig giravolts als cabells rinxolats. Et lliuro la ma estesa, franca i em llenço al teu mar de vida i ballo en mig la nit i poso una i un altra vegada la mateixa cançó. Enganxada a tu, com una cinta adhesiva, passo d’una part del teu cos a un altra. El meu cor és un termòmetre boig i el mercuri surt disparat, escopit amb la força de la teva boca que fa gust de fruits del bosc. I estàs en mi quan em replego sobre els genolls; i estàs quan jo no sé que estàs. Sento com em sobrevoles l’esquena i em pentines les pestanyes. Estàs amb mi, encara que somiï i si estàs aquí, no puc deixar de somriure.
dijous, 20 de maig del 2010
Ahir sense fer soroll ni cap destrossa es va trencar. Va aflorar un record ple de verdet. L’aire viciat va fer moure per un instant l’aigua quieta d’el toll. L’òxid de les claus es va corsecar. Però només va ser un moment. El record es va adormir en un tou d'herba humida. L’aire de matinada va bufar lleugerament. El toll es va esquinçar i deixà que l’aigua fluís per formar rius que parien un mar. L’òxid de la clau es liquà amb flors de ginesta. Ara la clau que obra el futur gira al pany sense quasi fer soroll.
Es precipiten al vidre sense ordre ni concert. Deixen les potes, mil ulls, bocins d’ales estampats al parabrisa del cotxe. Insectes suïcides. Omplen l’aire de brunzits i són els campions del bon temps. S’enfilen per la nit als nostres llits, són els sospitosos habituals. Escampen pol·len amb total anarquia. Marietes de colors i grills són els amics de la canalla. Petits, a voltes microscòpics, capaços d’escampar malalties, assassins implacables. Els reis de les disfresses i del sigil·li de les nits d’estiu. En formació, nius col·lectius, atacs frontals, sols o acompanyats. Insectes, la força oculta del món. L’enemic a batre.
dimecres, 19 de maig del 2010
Holocausto
Dilluns
T’enyoro
Viatjo en metro
gent suada
hora punta
i t’enyoro
els coloms em torturen
fent soroll
t’he dit que t’enyoro
creuo el pas de vianants
esquivo un cotxe
t’enyoro
un desgraciat em fa botifarra
t’enyoro
t’enyoro molt
i només és dilluns
Viatjo en metro
gent suada
hora punta
i t’enyoro
els coloms em torturen
fent soroll
t’he dit que t’enyoro
creuo el pas de vianants
esquivo un cotxe
t’enyoro
un desgraciat em fa botifarra
t’enyoro
t’enyoro molt
i només és dilluns
dilluns, 17 de maig del 2010
Creuada
idees que exploten
emocions que lluiten
els meus somnis
poderosos exèrcits.
Al final de la guerra quedaré sola
de nou amb els meus morts
i tots els territoris per conquerir.
emocions que lluiten
els meus somnis
poderosos exèrcits.
Al final de la guerra quedaré sola
de nou amb els meus morts
i tots els territoris per conquerir.
Jazz
Enciendo unas velas
y humea la música de jazz.
Tarde de domingo
los dibujos de papá
la mirada perdida y triste
triste y sola
como el día de Navidad.
Noche de domingo.
Apago las velas
el jazz huele a quemado.
Guardo en una caja
los dibujos de papá
y la mirada perdida y triste.
La soledad se desvanece
en la luz de las farolas.
Iolanda D'Ascenzo i Eva Jané
y humea la música de jazz.
Tarde de domingo
los dibujos de papá
la mirada perdida y triste
triste y sola
como el día de Navidad.
Noche de domingo.
Apago las velas
el jazz huele a quemado.
Guardo en una caja
los dibujos de papá
y la mirada perdida y triste.
La soledad se desvanece
en la luz de las farolas.
Iolanda D'Ascenzo i Eva Jané
Subscriure's a:
Missatges (Atom)