Translate

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Un dia més


Avui estic com el dia. Ennuvolada, grisa, lenta. Respirant tota l’electricitat acumulada. Em fan mal els ossos, el cap. Però vull que surti el sol del meu ventre, a través dels meus dits. Sentir el verd de les fulles molles, el blau del cel que tenyeix els meus ulls, l’escalfor tèbia dels dies clars. Vull veure néixer una petita flor, un brot nou.

Encara vull trobar forces per girar el dia i passejar-me en ell.
(foto del blog de Backfocus)

La vida en estacions



Entença


Quan fa una estona que estic asseguda m'adono que la cadira és molt incòmoda. En front la presó, i jo escolto música. M’assec cercant un petit oasi per la rendició. Per davant meu passen els taxis i alguna bicicleta. A la cantonada, l’estació d’Entença, principi i fi d’un viatge. L’homenet vermell del semàfor, sempre quiet, espera el seu relleu. S’obra una porta d’un taxi i veig una cama. Els anuncis voleien als fanals. Sóc un punt, un petit punt observat per algun satèl·lit. A la boca el regust del cafè i a les orelles Jamiroquai. Bellugo la cadira cercant l’escalfor del sol però ha quedat tapat per l’edifici d’oficines. Miro el rellotge. He de tornar.