Sóc una casa amb punxes

Et diré tot allò que  t'esgarrapi

tu escopiras el que et fa mal

Em xuclaras la sang

del passadís 

de les frontises

de les portes velles

M'empassarè les teves ferides

Pots sentir
com es gelen les hores
la fredor del temps al vidre
la rosada sobre la taula parada
Plats i gots de gel
forquilles glaçades
rius de gebre sobre les tovalles
el rovell a les punxes de l'absència.

4/01/2010

L'altra

Què mires? 
Et miro a tu
Jo sóc el tu de dimarts
la que avui ha perdut l'ombra
Sembles cansada
A tu, encara et brillen els ulls
No et fa por
el teu món en blanc i negre?
Em fa por mirar-me 
veure'm reflectida en tu
Em fa por 
no saber qui sóc.