Translate

dilluns, 6 d’abril de 2009

El terrat

Sec al terrat, amb les cames creuades com els indis. Fa sol i el cel està ras. Al terra, davant meu, tinc una estesa de colors i una llibreta. Dibuixo el mar, mentre trec la llengua, i m’escarrasso en pintar un peix, una petita sardina que brilla sota el sol. La meva germana està pentinant una nina que té el cabell molt llarg i de tanta colònia que li ha posat, els cabells són grocs. De tant en tant remuga, per que l’aire despentina el monyo que tant li ha costat de fer. L’avia estén els llençols, i m’arriba l’aroma a net. És una olor que no la té res més en el món i m’agradaria guardar-la en un flascó per perfumar els meus dibuixos. L’avia aguanta una agulla amb la boca, i amb traça a les mans, penja els llençols. Els llapis amb un cop d’aire rodolen cap als seus peus i ella s’exclama dient que un dia la faré caure. Les cordes es van omplint de roba estesa i l’avia només és una ombra. A través dels llençols, l’àvia sembla una tortuga, o un drac que treu foc per la boca. La meva germana comença a córrer pel terrat entre els llençols i riu, riu cada cop més fort. Deixo el dibuix a mig fer i l’empaito pel terrat. Al passar per sota, la roba humida ens acarona i ens refresca. L’avia ha pujat una gerra d’aigua, llimona i sucre i ens diu que seiem una estona que fa molta calor. El sol és al bell mig del cel i projecta l’ombra del dipòsit a terra. Seiem recolzades a la paret i bevem a petits glops, per que la llimonada està molt freda. Bufa una lleu brisa i belluga els llençols que s’enreden i desenreden. Emeten remor de matins d’estiu, de matins que no anem a escola. L’avia prepara la mànega i ens desvestim ràpidament. Em trec el vestit de floretes d’una revolada i el llenço en un racó. La meva germana riu mentre es treu la roba i li demana que no obri l’aixeta fins que estigui preparada. Quan l’obra, l’aigua surt de la mànega com una font. L’avia hi posa el dit al broc per formar un arc i les gotes cauen juganeres sobre nosaltres que no podem deixar de riure i xisclar. Els llençols bateguen com onades, el terrat sembla un mar i nosaltres petites sardines lluents.
18-03-09
Eva Jané