Translate

dijous, 7 de juny de 2012

Si jo m'atraveixo

Si, m'atraveixo
jo m'atraveixo
a ser i a sentir
a dir no
a pensar
Seré camí
seré sol
seré blava.

M'atreveixo

Indivisibles

Us he de confessar que el vestit turquesa en realitat són dues peces: casaca i faldilla. No és vox populi ja que és un dels secrets més ben desats. Per separat doncs, podrien fer la seva vida. Tenen el mateix teixit, el mateix repunt, el mateix color. Com si estiguessin parits per la mateixa mare. Però saben que per separat perden la gràcia. Com passa amb les parelles famoses, Fred Astaire i Ginger Rogers o Bonny and Clyde que juntes sorprenen, impacten, captiven i són sinònims d’èxit. La casaca i la faldilla quan fan de vestit, encara que no siguin  vestit, sempre dissimulen perquè ningú s’adoni que en realitat tenen doble personalitat. Cadascuna de les parts fa els possibles per destenyir-se alhora, per desgastar-se simultàniament, per estar a la alçada de totes les circumstàncies i viure el pas del temps de la forma més digna. Estan alerta perquè saben que en qualsevol moment el duet es pot trencar i puc optar per un “solo” de casaca o faldilla o, en un atac de crueltat, fer draps per treure la pols als vidres.  

Mentre ric

Ric, i mentre ric, començo a trobar-me bé. Sento com les hormones es revolucionen i que algunes cèl·lules i més d'una glàndula s'estan esbojarrant. No vull cedir, però no em queden masses forces. Sense quasi voluntat, fins i tot he pensat en deixar que fessin el que vulguin i pensessin per elles mateixes. Em trobo bé però, perquè el procés funcioni, preciso d'un flux. Així que deixo anar un torrent de sang, artèries avall. Així les meves hormones capricioses s'escamparan pel meu cos, repartint alegria fins l' hipotàlem. Amb la sang circulant pel meu cos, m'adono que partícules de tot tipus es van escampant des de la ròtula fins a les trompes del senyor fal·lopi; del fetge fins als metacarps. Petites partícules de felicitat traient arrels per tot arreu, dispersionades, sense ordre ni concert. I mentre ric, m'adono que m'he abandonat a una estranya bogeria que em té pertorbada i captiva. I em fa molt mal el ventre, i el cap sembla que m'esclatarà, i ploro i faig ganyotes. No puc parar, i ric.