Pedres blanques llepades pel sol. Amagatall per crancs orfes. L'horitzó està esquitxat de puntets. Acluco els ulls. Seran vaixells perduts. M'apropo a l'orella el cargol i escolto un gran silenci. El so de les paraules mai dites que suren a la immensitat del mar.
El cel és ben blau. Contemplo sola aquest món. A la meva manera, l'estimo.
Translate
diumenge, 2 de juny del 2019
Un lloc del qual no en puc sortir
Anar descalça i soterrar els peus a la sorra tova
Està freda entre els dits dels peus. Tanco els ulls per congelar alguns records. Després del bany tinc la pell esquitxada de cristalls de sal. No fa el gust que m' esperava. No trobo cap resposta amb olor de mar.
Llista de coses d'un lloc del que no puc sortir
Petxines
i el so d'algun insecte
No tenir por de la soledat
La nuesa
El so dels rems de l'aigua
Els xiscles de les gavines
El cel està buit
Calma, per parlar amb mi mateixa
Ones
La llum m'esclata als ulls
Cap avió a l' horitzó
i el so d'algun insecte
No tenir por de la soledat
La nuesa
El so dels rems de l'aigua
Els xiscles de les gavines
El cel està buit
Calma, per parlar amb mi mateixa
Ones
La llum m'esclata als ulls
Cap avió a l' horitzó
Altres històries
Algunes llunes estan penjades a:
H2Oaigua
http://h2oaigua.wordpress.com
https://wordpress.com/view/h2oaigua.wordpress.com
H2Oaigua
http://h2oaigua.wordpress.com
https://wordpress.com/view/h2oaigua.wordpress.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)