Translate

divendres, 21 de maig de 2010











Els peus nus i l’herba molla

dibuixo una flor al ventre
la rego amb silencis d’aigua
pessigolles líquides
Cada pètal és una rialla.

Quan ho havia deixat estar i ja no esperava cap miracle, la va veure. Era una punta de fulla verda i tendra, encara recargolada i plegada en ella mateixa, que treia el cap entre la terra. En pocs dies les arrels van petar el test, les tiges més fortes es van arrapar als finestrals, la planta va envair el mur i a esquinçar els fonaments fins a tirar a terra l'edifici. Va recordar el dimecres que va plantar les llavors. Ella que pensava que totes les plantes se li morien.

Un mal dia

Plou. S’atura sota un balcó i es despenja la motxilla. Li cau a terra la carpeta, just al costat del bassal. S’ajup a recollir-la i es mulla les puntes de la bufanda que han tocat el terra. Treu uns mocadors de paper de la bossa i eixuga la carpeta, mentre aguanta la motxilla entre els genolls. Treu el paraigües de la motxilla, l’obra i es posa de nou en marxa. S’adona que camina pel carrer i ningú més porta el paraigües obert. Sense plegar, el llença a terra al costat d'un contenidor i li dona una puntada de peu. Uns carrers més avall sent un tro i quan cauen les primeres gotes de la tempesta.

Enganxada

M’he enganxat a tu i m’agrada el que dius quan calles i que em facis riure quan ploro. Estic enganxada a tu i encara que el cel està ennuvolat jo hi veig sol, un sol gran, taronja, incandescent que em socarrima com la pell del pollastre a la planxa. De les aixelles em neixen margarides agredolces i les parpelles són de paper de fumar i per molt que vull dormir, no puc. La claror ha entrat als meus ulls i estic mig cega. M’he enganxat a tu i no puc despenjar-me de l’angle del teu somriure. Amb els dits faig giravolts als cabells rinxolats. Et lliuro la ma estesa, franca i em llenço al teu mar de vida i ballo en mig la nit i poso una i un altra vegada la mateixa cançó. Enganxada a tu, com una cinta adhesiva, passo d’una part del teu cos a un altra. El meu cor és un termòmetre boig i el mercuri surt disparat, escopit amb la força de la teva boca que fa gust de fruits del bosc. I estàs en mi quan em replego sobre els genolls; i estàs quan jo no sé que estàs. Sento com em sobrevoles l’esquena i em pentines les pestanyes. Estàs amb mi, encara que somiï i si estàs aquí, no puc deixar de somriure.