Translate
diumenge, 12 d’abril del 2020
Sona el gong al jardí. No és belluga una fulla. L'estiu ens ha xafat. Per la taula de marbre passeja alguna formiga despistada. El glaçó s'esquerda dins del got amb cafè. El gong sembla que digui pensa en el no res. No siguis res. Oblida't. Un gat treu el cap per darrera una hortènsia. Em mira estranyat. Em sent un destorb al seu jardí. Una remor de fulles dóna pas a un bri d'aire. Respiro profundament. Aire que em refresca i em fa sentir bé. El gong sona llunyà i els ulls s'axinen, formen dos guionets. I una cadernera refila. I no hi ha cap núvol. Al jardí.
dilluns, 30 de març del 2020
L'altra
Què mires?
Et miro a tu
Jo sóc el tu de dimarts
la que avui ha perdut l'ombra
Sembles cansada
A tu, encara et brillen els ulls
No et fa por
el teu món en blanc i negre?
Em fa por mirar-me
veure'm reflectida en tu
Em fa por
no saber qui sóc.
Et miro a tu
Jo sóc el tu de dimarts
la que avui ha perdut l'ombra
Sembles cansada
A tu, encara et brillen els ulls
No et fa por
el teu món en blanc i negre?
Em fa por mirar-me
veure'm reflectida en tu
Em fa por
no saber qui sóc.
diumenge, 29 de març del 2020
Imatges sobre el tren 5
Ni el silenci del paisatge
ni els colors d’adéu-siau
ni els ocells a l'horitzó
corren més que aquest tren.
Imatges sobre el tren 4
Un tren sense finestres
Silenci i pudor
Hostes del cuc
Regurgitats
Ofegats d'oblit
Imatges sobre el tren 2
Sis del matí a l’estació
El sol mandrós
Dues figures en penombra
pleguen el temps
El sol mandrós
Dues figures en penombra
pleguen el temps
Imatges sobre el tren 1
Un tren sense finestres
La nàusea immòbil
Quant temps fa que estem aturats al precipici?
dimecres, 25 de març del 2020
Metamorfosi
Un rellotge xiscla
El cos es transforma
les mans el recorren
com un tel d' escuma
es contrau
empetiteix
cauen les vocals
M T
M
R
F S
El cos es transforma
les mans el recorren
com un tel d' escuma
es contrau
empetiteix
cauen les vocals
M T
M
R
F S
Qui t' estima a tu?
Toques. Et toques.
No et cal guia
ni instruccions
ni pensar si tot va bé No hi ha pressa
ni por
Estàs graduada
en escoltar-te.
5 Horitzontal
Horitzontal
No em queden paraules
estan xopes de veritat
han format un toll
les vocals suren
els accents s'ofeguen
Les verticals
formen torres silencioses
I diuen
Dios creó a la mujer
de una costilla del hombre
I el cor em batega amb força
presó preventiva
I m’ accelero
el català és un dialecte
Si pogués marxaria
Un negre mai s’ integrarà
Se’ m fa un nus a la gola
I m’imflo com un globus
Maltractadors
Pedòfils
Violadors
I no ho oblidis, Dios creó a la mujer
Gent de dreta
La costella de l’home
Trampes
Expoli
Tràfic d’ influències
Dios creó a la mujer
I el globus s’imfla
Sort de l’home
Sort de la costella
I diuen
On vas amb aquesta faldilla?
A saber aquí t’has follat
I el globus està ple
Molt ple
No tant com els meus ovaris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)