Sempre té un somriure.
Et dóna la ma mentre t'obra el cor.
Sense mirar-te, t'observa.
Segueix el compàs dels teus silencis.
I és com el jonc, sempre ferm
però deixant-se guiar per la brisa.
Hi és, fins i tot quan no la veus.
T'il.lusiona
amb petites coses.
Et tapa amb la manta de la serenor.
Et recolza
amb un món de mirades.
La seva fidelitat,
com un regal diari,
és bona companya de camí.
Les seves mans, petites
i alhora fortes
t'empenten sempre endavant
i t'ajuden dia rere dia
a tornar-te a aixecar.
Dibuixa petites flors.
Inventa històries.
I no deixa mai de somiar.
A Dolors, la meva mare
Subscriure's a:
Missatges (Atom)