Translate

divendres, 23 de març del 2012

Recepta de tomàquet i ceba

Despulles la ceba
lentament
Cau la pell
i queda l’ànima morada
el cor al descobert
Llisques el ganivet
i dibuixes mitges llunes.
De la branca
desprens els tomàquets
farcits de llavors
caviar vermell
Regues amb l’oli
i el tel daurat
embolcallarà els aromes

Quotidià

S’atura sota un balcó i es despenja la motxilla. Li cau a terra la carpeta just al costat del bassal. S’ajup a recollir-la i es mulla les puntes de la bufanda que han tocat el terra. Treu uns mocadors de paper de la bossa i eixuga la carpeta, mentre aguanta la motxilla entre els genolls. Treu el paraigües de la motxilla i l’obra. S’adona que camina pel carrer i ningú més porta el paraigües obert. Sense plegar, el deixa al costat d’un contenidor i li dona una puntada de peu.

Latente

Me salpicó la felicidad un veintinueve de febrero. Me resistí a reír, a sentirme bien, a suspirar. Cedí y acepté que las endorfinas de mi organismo pensaran por sí solas y la felicidad se sumergió en mi, como si yo fuera un caldo de cultivo donde poder crecer y reproducirse. Pequeñas partículas de felicidad sacando raíces en el hígado, en la aorta. Desconsoladamente feliz, en contra de mi voluntad. Te salpica la soledad y ya no importa nada. Sientes la extraña sensación que todo es posible y la feliz locura se adueña de ti, te envuelve, te araña, te escupe. Eres una nueva presa del parásito.

Clarice Lispector "Aprendizaje o el libro de los placeres" - fragment

"Una de las cosas que aprendí es que se debe vivir a pesar de. A pesar de, se debe comer. A pesar de, se debe amar. A pesar de, se debe morir. Incluso a veces es el propio a pesar de, el que nos empuja hacia adelante. Fue un a pesar de el que me provocó una angustia que insatisfecha fue la creadora de mi propia vida. Fue a pesar de que me paré en la calle y me quedé mirándote mientras esperabas un taxi..."