Translate

dijous, 22 d’octubre del 2009

Verda

Sóc una casa verda
faig olor de poma i julivert
si em sacseges em cauran les fulles
daurades i tristes
Inventem mentides
omplim els silencis amb paraules
¿On estan desades les coses senzilles?
No vull deixar de lluitar
amb les excuses i la mandra
No em conformo
No vull retrets ni apatia
No necessito enganys
Crec en una abraçada sincera
en un perdona'm,
et trobo a faltar
t'estimo
Les coses senzilles
les que ens fan viure
les tenim a l'abast
només les hi hem de treure la pols.

Coixí


Agafo el coixí de la tardor i l'acomodo amb suavitat. He de recolzar el cap per no perdrem en somnis d'estiu. Dormir fins que el sol esclati entre flors de primavera. El llit encara fa olor a mar, de dies llargs. Prenc el coixí en cura per que m'esperen nits tenyides de daurats, molsa i fulles marcides. M'abraço i l'acarono esperant un bri de tebiesa.
Em vaig agafar de la teva ma i em vaig deixar dur. Com en un somni. No hi havia ningú al nostre voltant i la música embolicava els nostres peus. Per un moment vaig sentir que era viva, que el món podia donar la volta en qualsevol dels nostres girs. Quan em vas donar la ma, encara creia que era viva. Em sentia corre la sang a la cara i només tenia ganes de riure.Vaig tocar la teva ma, gran i tèbia, i em vas dir que eres tímid. Però no era un somni. Estic desperta i no sé què ha passat. No em sento tan viva i l'escalfor de la teva ma s'esvaeix mentre m'adormo. En el somni no ets humà, ets un cyborg fet de peces, trossos de molts homes. T'he fabricat i ets un amor virtual pintat amb el color del meu desig. Quan sona de nou la música, m'agafo de la teva ma i em deixo dur.
Asseguda al gronxador arronso i estiro les cames. Em gronxo ben fort per pujar cada cop més amunt. Amb els peus vull tocar la branca més propera de l'arbre. El cel està ras i fa sol. Fa olor de tardor, de castanyes, molsa i bolets. És una olor que no la té res en el món i m’agradaria guardar-la en un flascó. Trec la punta de la llengua rosada i m'esforço per pujar ben amunt. L' àvia fa un crit i em diu que baixi immediatament, que com caigui em faré mal, i si no em faig mal, me'n farà ella amb la sabatilla quan baixi. Ma germana, que no li agrada que l'empenyin gaire fort, es gronxa mentre va taral·lejant una cançó. M'agrada mirar el sol entre les fulles dels arbres. A vegades la seva brillantor em fan parpellejar i quan tanco els ulls veig espurnetes blanques, com si fossin petits estels. L'àvia ens diu que no ens traiem els jerseis que ja fa fresca. Juguem a tirar pedres a un tronc d'un arbre que el va cremar un llamp. Sembla una sargantana amb les potes arrugades demanant auxili. L'àvia recull algunes castanyes que hi ha escampades per terra i les desa al cistell. Mentre miro enlaire veient el joc de colors de les fulles, alguna cosa es mou. Vigilo i per fi veig un petit esquirol que salta d'una branca a un altra. Crido per que elles la puguin veure, però l'esquirol ja ha desaparegut. Al cistell també hi ha una pinya que l'àvia s'entreté a obrir amb una pedra. Què bon són els pinyons! Ens diu que no en podem abusar per que ens poden fer mal a la panxa. Li demanem que ens en doni uns quants més, i ella riu i ens diu que demà ja hi tornarem al bosc i ens en donarà més. Sortim del bosc i tornem cap al camí, l'àvia ajudant-se amb un bastó, ma germana amb unes floretes grogues a la ma i jo fent salts d'una pedra a un altre. Tinc les bambes xopes però és igual, per que estic contenta.