Translate

dilluns, 25 de juny de 2007

CENT!!!

No sé com... però ja en són cent!
Cent bocins. Retalls. Peces d'un puzzle. Tot va començar com a distracció després del accident. Volia guardar pensaments, imatges, records i paraules.
Al final ha estat com un calaix de sastre. Un poti poti construit a estones. Sense cap pretensió però amb carinyo. Els meus escrits barrejats amb fragments de grans mestres... Quin sacrilegi! :-)
Però avui que ja en són CENT, voldria agraïr tot l'amor que rebo. Especialment de la meva família, la millor que podria tenir! Dels amics, dels de sempre i dels que han arribat més tard però amb força al meu cor. Dels companys de classes i tertulies, i de totes les persones que m'acompanyen i fem camí junts.
Aquest blog està fet amb l'emprenta que deixeu amb tots els vostres somriures i amb l'aroma dels vostres somnis.
Gràcies!!