Translate

dijous, 5 d’abril del 2007

"Els carrers de Gràcia parlen" Josep Maria Espinàs (Petit observatori)

M'han convocat per menjar foie, molt bo, en un modest restaurant de Gràcia, El Tossal. I com que sempre arribo massa d'hora a les cites, m'he entretingut a fer una petita volta pels carrers de més a prop. He passejat pel carrer del Perill i la veritat és que no he sabut veure cap perill per enlloc. Diuen que en altres temps sí que era perillós per caminar-hi, perquè el terra estava ple de sots i encara no hi havien posat enllumenat nocturn. Potser sí, pero em fa més gràcia una altra interpretació, que respon, a més a més, a les barbaritats que s'han fet a l'hora de traduir noms. El nom inicial del carrer hauria estat "del Pelegrí", que quan va ser castellanitzat es va transformar en "calle del Peligro". I d'aquest "Peligro" va passar més tard a "Perill". Si tenim en compte que el carrer dedicat al gran escriptor medieval Jordi de Sant Jordi el franquisme el convertí en "Jardín de San Jorge"... Després he girat cap al carrer de la Llibertat, i m'he dit que, realment, no hi ha cap temps de més lliure que una estona dedicada a badar, a poc a poc, sense cap altre objectiu que no sigui el de passar el temps. Quan algú em pregunta si faig vacances sempre li dic que no, si es refereix a fer vacances de 15 dies o de tres setmanes. Mai no he fet vacances d'escriptor, és a dir, no m'he passat mai una temporada sense escriure res. En canvi, cada dia faig uns quants minuts de vacances. Com ara, quan arribo d'hora a un lloc i passejo i observo. Quan espero que em rebi un metge. Quan faig un trajecte en autobús. Una colla de petites estones durant les quals no em condiciona res, no tinc cap compromís ni he de pendre cap decisió. Ara visc uns minuts de llibertat al carrer de la Llibertat. I de cop m'adono que el del Perill i el de la Llibertat són dos carrers paral.lels. ¿Té algun valor simbòlic, això? ¿Vol dir que si avancem en la llibertat, sempre tenim un perill al costat? ¿O potser que el perill és que no arribem a confluir mai amb la paral.lela llibertat? I encara em queda una altra sorpresa. Hi ha una manera de passar d'un carrer a l'altre. El del Perill i el de la Llibertat estan units pel carrer del Progrés. ¡Fantàstic! Sembla que algú hagi volgut combinar els noms deliberadament. Com aquell que ens dóna una lliçó: si us trobeu en perill, progresseu fins arribar a la llibertat.

I així se m'ha fet l'hora de comparèixer a la cita.

3/04/2007
Montse, Gràcies per pensar en mi al llegir l'article i enviar-me'l!