Translate

dijous, 12 de setembre de 2013

Pedres (viatge a Praga amb Tr3a)



Pedres de riu
llepades pel sol
arrapades
a les soles de les sabates
Pedres velles
pulides amb suor
Caminants
rostres oblidats
noms esmaperduts
memòria de desmemoriats
Còdols que fan camí

Poema d'Alice Ruiz (Brasil)

Había una vez
una mujer
que veía
un futuro
grandioso
para
cada hombre
que la tocaba
un día
ella se tocó.

(Gracias Nori)
Estic aquí en el món
i l'armadura s'esquinça
al ritme d'un soul
En un món que vull abraçar
que m'abraci.
La gravetat em xucla
però per un moment volo
i veig el món petit
als meus peus
Verd, blau, molt blau.
I els filferros
ja no m'estrenyen
i cau la cinta
dels ulls verds
molt verds
Estic aquí en el món
el meu món
Espero oblidar-me
i deixar la porta oberta
per jugar amb les lletres
i la paraula món
es converteixi en nom.
El meu.