Translate

dissabte, 9 d’abril del 2016

Al.lucinada amb pell d'ocell

La alucinada con su “maleta de piel de pájaro”
huye de sí misma con un cuchillo en la memoria.
Alejandra Pizarnick

La dona arrossega una maleta folrada de pell d’ocell. Als llavis té una eterna mitja lluna. Els ulls són petits, com dos guionets. Volta pel barri fins que es fa de nit. Dorm en un caixer automàtic, envoltada d’insectes suïcides que xoquen als vidres. Dorm cada dia al costat d’una fortuna i ella no té res. El petit habitacle és el seu món. Amb un llapis molt curt, fa dibuixos als sobres i papers que troba a la paperera. Només un cada dia, perquè té por que se li gasti i no pugui pintar més. Quan troba a faltar el camp, tira l’alè al vidre i dibuixa margarides, flors que es marceixen quan es refreda el vidre. Viu en un món, un altre món i sembla que no ens vegi, que no noti la nostra presència. Desa a la maleta un peluix d’un pingüí. Li agrada per què és un ocell que no pot volar. Com ella. No es sent sola i no vol cap gos per compartir les puces ni que l’atabali amb lladrucs. Estima el silenci i escoltar com dorm la ciutat, el clic dels semàfors al canviar de color, alguna sirena llunyana que udola, el cruixir de les fulles dels arbres. Fa anys que no es mira la cara al mirall. Vol oblidar-la. Vol que no la recordin. Té por que li devorin el seu món, que la facin tornar. Per això s’amaga. Les bèsties del passat encara estant cercant-la.

Eva Jané
Ahora escupo el día
y rompo las horas a minutos 
Ahora es el ojo,  
es el paisaje de arena.
Ahora abandono el sitio inmortal
Soy desierto de polvo
y barro mi memoria
los huecos de la pérdida
Aliso miles de pliegues
Ahora
mi piel salpicada de momentos 
sin miedo al mañana 
Si me pongo a delirar
si no quiero vivir el ahora
viérteme en una mar en calma 
deja que bucee por el calendario
déjame deslizar
en esta ola de recuerdos 
Ahora
es la marea
es la duna
son los ojos
son aquellas piedras 
atadas a mis pies
Nadie llama a mi puerta.
Ahora 

Una casa en el aire
es la mía:
desde lo alto veo casas antiguas
tela al viento, la luz del mundo.
-el verano en Río-
y soy feliz.
Poeta 
Verde y sol
me atraviesan 
Fotosintética
clorofílica
transparente
puro aire puro, vivo aquí

Angela Mélim (Brasil)