Translate

dijous, 20 de maig de 2010


Ahir sense fer soroll ni cap destrossa es va trencar. Va aflorar un record ple de verdet. L’aire viciat va fer moure per un instant l’aigua quieta d’el toll. L’òxid de les claus es va corsecar. Però només va ser un moment. El record es va adormir en un tou d'herba humida. L’aire de matinada va bufar lleugerament. El toll es va esquinçar i deixà que l’aigua fluís per formar rius que parien un mar. L’òxid de la clau es liquà amb flors de ginesta. Ara la clau que obra el futur gira al pany sense quasi fer soroll.
Es precipiten al vidre sense ordre ni concert. Deixen les potes, mil ulls, bocins d’ales estampats al parabrisa del cotxe. Insectes suïcides. Omplen l’aire de brunzits i són els campions del bon temps. S’enfilen per la nit als nostres llits, són els sospitosos habituals. Escampen pol·len amb total anarquia. Marietes de colors i grills són els amics de la canalla. Petits, a voltes microscòpics, capaços d’escampar malalties, assassins implacables. Els reis de les disfresses i del sigil·li de les nits d’estiu. En formació, nius col·lectius, atacs frontals, sols o acompanyats. Insectes, la força oculta del món. L’enemic a batre.