Translate

diumenge, 10 de desembre de 2006

NEDANT SOLA





Nedant sola, nua.
Enllaçada a les algues dels records.
L’escuma brilla
com milers de petites perles
Enlluernant la pell
Marea inacabable

Sota el gran blau
la respiració és buida
Ressona fins l’oblit.
Els records ancorats
es rovellen de rancúnia.

Sobre el mirall blavós
la remor del present triomfa.
La pell freda es contrau
amb la calidesa del potser.

Capbussar-se sense por
entre l’ahir, i l’ avui.
En la línia de l’horitzó,
trobar el demà del meu passat.

Nua, nedo sola.
I passejo sobre la sorra
Freda, infinita

L’horitzó eixugarà les llàgrimes
de la nit.
Fugaç.
Pintaré aleshores les meves ninetes.
Trobaré les petjades de tornada,
d’altres que vénen on jo vaig.

En el blau,
no es sap on és el començament
On és la fi.
Una immensa roda blava.
On surar sense direcció.

ISTAMBUL AL VESPRE


Diane Arbus - Revelacions






"Res no és mai igual com deien que era. El que mai no he vist abans és el que reconec."

M’agrada mirar més enllà.

"M’agrada mirar més enllà.
Mentre la pols del camí no em cega
i l’escalfor en els peus em permet caminar.

El sol sembla més proper.
Et segueix de molt a prop
esborrant la teva ombra,
dibuixant il·lusions a la sorra.

M’agrada mirar més enllà.
Just a la línia on es separen
el salvatge verd i l’ardent sorra
del silenciós sostre blau.

El riu de paper d’alumini
el refugi que formen els arbres
els camins serpentejats als poblats.

M’agrada mirar més enllà.
On la terra no té propietari
i s’esquerda seca i oblidada.

Els seus homes somrients;
dones, amb cistells al cap,
criatures lliures amb fronteres.

Mirant més enllà,
crec encara amb els somnis.
L’aventura de sobreviure.

Miro més enllà i la veig.

Àfrica"

Eva
24/01/2005

Latente - Menchu Gutiérrez


"La voz de M., secuestrada en la memoria, pronuncia el nombre de X y el sonido de su deseo, que sube desde el lugar más secreto de su cuerpo y cruza la garganta, produce saliva al unirse al sonido del otoño que golpea el interior de su cabeza.
M. alcanza la botella que espera sobre la mesa y, retirando el tapón de cristal, acerca al cuello de la botella a su boca. Con los ojos cerrados y como si soplara sobre una flauta, vierte en la botella el sonido que brota de sus labios.
En el pabellón se escucha el trasvase del sonido, como una ráfaga de aire frío.
M. tapona la botella y contempla el aire jaspeado que parpadea ahora en su interior, el ojo de tigre de sonido, que vira del negro al amarillo en su nueva morada de vidrio.”
Fragmento de "Latente" de Menchu Gutiérrez
Benvinguts i Benvigudes! No m'ho acabo de creure... estic escrivint les primeres paraules en aquesta nova aventura. Com diu aquella cançó: La vida comença avui!!