H2Oaigua

 Mes històries a H2Oaigua – Quin soroll fan els pensaments? 

https://h2oaigua.wordpress.com/ 

Vides prestades

Es va presentar a diferents certàmens però mai va rebre cap premi, ni un accèssit. Un membre del jurat al veure la seva cara de desencís li va dir que els textos eren massa freds. I què volien? Vivia a Oimiakon, a l’est de Sibèria. Escrivia per mantindré les mans calentes i per difondre els seus ideals de justícia i equitat. Vaja, el que s’esperava de qualsevol dona lliura.

Algues

Des de l’inici, tots els mars eren el mateix mar. Els unien les algues i nosaltres formàvem part d’un tot. Canviaven de color, de forma i s’alimentaven. Habitaven tots els temps i jo, nosaltres, hem viscut obrint-nos pas en una selva salada i ens creiem vencedors. Volíem lliurar-nos d’aquelles abraçades humides, dels milers de cintes que ens retenien, dels nusos de clorofil·la que ens cegaven els ulls. Eren els nostres tendons, els cartílags, les brànquies. Volíem desfer-nos del cordó que ens unia aquell món llefiscós i navegar recorrent tots els fons marins, per profunds que fossin, lliures Vàrem tallar amb un matxet totes les algues, com artèries que ens lligaven al fons. I vàrem surar fins l’inconscient. Però les algues van tornar a germinar. Van créixer sobre pedres i rocalla, en la arena, en tots els plecs; es van estendre per tots els mars i oceans.

Ara que les estem matant lentament, ens desvivim per menjar-nos-les i que en els nostres ventres, creixi de nou la llavor verda.