Hi havia una altra vegada...

El gat ha canviat les botes per unes esportives llampants
La ventafocs ha montat un sindicat i demà comença una vaga
El llop és un venut i fa contractes escombraria als nans
La bella durment treballa de nits
i l'anec lleig s'ha fet la setena liposucció.
I jo sóc una bruixa amb escombra d'energia solar

Biografía

 

Nací y todo estaba bien y era verde y azul y blanco y a veces un poco amarillo. Todo envuelto en papel de regalo y yo en el centro, como un gran lazo. Cumplí siete años el día que mi padre murió y las paredes de mi habitación se convirtieron en una caja fría. A los veinte no podía sacarme de la nariz el olor a moho, pegamento Imedio y sudor. Rompí la puerta de la caja y me casé. Tuve cuatro hijos antes de los veintisiete y mi mundo era como una gran lata metálica llena de montones de ropa por planchar, mocos y el hedor de las toallitas húmedas siempre pegado a mis dedos. Ahora tengo menos años de los que aparento. Vivo donde siempre quise vivir. Todo está envuelto en papel de seda y en brillante papel charol. A veces es dorado, o rojo o púrpura. El mejor color, me digo cada día, está por descubrir. A veces, creo que todo es naranja.

Eres la sombra

Eres la sombra
El sol patina en tu hombro
y embiste la luz
Inundas las tardes de domingo
y el sueño del niño
los silencios robados
amores perdidos
En la mesilla de noche
acechas al enfermo
a los novios en el portal
Descansas en la última sílaba
Te come la noche.

Tarde fugaz

El niño está sentado

La arena llena el cubo azul.
Los abuelos se abrazan en el banco.
El perro persigue las palomas.
En el cielo, suspendidas, dos nubes.
Las hormigas en desfile pasean por una rama
La mujer del moño bosteza.
Un anciano anda despacio.
La bolsa se rompe
Las naranjas ruedan
El niño las mira
Caen las primeras gotas.

Redacció: el meu nom.

El papa em diu princesa i fa una cara somrient, com un monet. Com és molt fort m’aixeca amb un braç i em fa fer una tombarella. Riem molt i a mi com no em fa por li dic papa, un altra vegada! Ell m’aixeca molt a munt i em fa volar com un coet pel menjador. A la mama li diu reina mentre li toca el coll o l’acarona la cara. Jo un dia també seré reina i aniré a Egipte i a Australia. A vegades la iaia em diu que semblo un cavallot. Quan arribo a casa tota bruta i plena d’esgarrapades em diu mai tindràs les cames d’una senyoreta! Me les netejo amb aigua i sabó i em poso aigua oxigenada que pica molt, però cura. Si em queden senyals diu la iaia que no podré portar faldilles com la Mistinguett. A mi tant em fa! També hi ha reines amb pantalons. El tiet Pere em diu Evita i jo no m’enfado i m’aguanto, però el meu nom ja és curt, com volien els papes, i si diu Evita me’l fa més llarg. L’Anna em diu teta ja vaig teta, un moment teta i em passo el dia esperant-la. Els meus cosins grans em diuen trasto. A mi no m’agrada perquè una senyora que passa pel meu carrer té un gos que es diu així. Jo em queixo i els dic no, que és nom de gos i ells riuen i diuen veus com ets un trasto. A vegades penso que tinc molt noms, com si fos moltes persones. A mi m’agrada molt el meu, però m’encanta quan el papa em diu princesa.