Translate

divendres, 20 de febrer de 2009

Fedor Dostoievski - Los endemoniados (fragment)


"He pensado que algún día me llevarías a un lugar habitado por una araña del tamaño de un hombre y que pasaríamos toda la vida mirándola, aterrados. "
Menjant tortel·lonis recordo al meu pare. Assegut sota l’ombra d’uns pins, amb un bri de farigola a la boca. Xiula una cançó de Machin, crec. Les muntanyes són rogenques, fetes de sol. Em pren de la ma i em fa asseure al seu costat. Amb un pal fem dibuixos a terra. Li pregunto què vol ser quan sigui gran.
Una estela d’un avió. Em pregunto com deu ser volar. Aixeco els braços i marxo lluny, molt lluny.