És el misteri. Hauré de perdre el seny o trobar la raó.
Avui he vist com creixen les llavors que vaig plantar en un test del teu jardí. Les arrels s’agafen a la terra humida i petites fulles cargolades despunten cercant el sol. Al cel, després de la pluja, un arc que aplega tots els colors. Em sembla tan a prop que allargo la mà, però no el puc tocar. Com a tu. La xafogor se m’enganxa a la pell com un tatuatge que no es pot esborrar. Sento l’olor del meu cos i m’esgarrifo quan penso en les teves mans. No hi ets i et sento lligat a les meves cames, al fetge, als ulls. Tu també vas deixar la teva llavor arrapada a la humitat del meu ventre i les teves tiges em van cargolar. Sense saber com, em vaig submergir en el teu jardí de romaní i farigola i vaig quedar prenyada.
Després de nou llunes, va arribar la raó.
Avui he vist com creixen les llavors que vaig plantar en un test del teu jardí. Les arrels s’agafen a la terra humida i petites fulles cargolades despunten cercant el sol. Al cel, després de la pluja, un arc que aplega tots els colors. Em sembla tan a prop que allargo la mà, però no el puc tocar. Com a tu. La xafogor se m’enganxa a la pell com un tatuatge que no es pot esborrar. Sento l’olor del meu cos i m’esgarrifo quan penso en les teves mans. No hi ets i et sento lligat a les meves cames, al fetge, als ulls. Tu també vas deixar la teva llavor arrapada a la humitat del meu ventre i les teves tiges em van cargolar. Sense saber com, em vaig submergir en el teu jardí de romaní i farigola i vaig quedar prenyada.
Després de nou llunes, va arribar la raó.
Eva 25/06/08
