No deixa de ploure. Les ganes són xopes, ensalivades. L’esma és bruta de pluja de ciutat, estèril, contaminada. No deixa de ploure sobre el meu cap. Gotes petites, fredes, aigua reciclada, fruit d’altres tempestes, de rius que encerclen fàbriques, de mars llunyans de magma i mercuri. El cercle de l’aigua em torna les llàgrimes besades. Degotims, noves pluges, embrions d’altres plors.