No sé com... però ja en són cent!
Cent bocins. Retalls. Peces d'un puzzle. Tot va començar com a distracció després del accident. Volia guardar pensaments, imatges, records i paraules.
Al final ha estat com un calaix de sastre. Un poti poti construit a estones. Sense cap pretensió però amb carinyo. Els meus escrits barrejats amb fragments de grans mestres... Quin sacrilegi! :-)
Però avui que ja en són CENT, voldria agraïr tot l'amor que rebo. Especialment de la meva família, la millor que podria tenir! Dels amics, dels de sempre i dels que han arribat més tard però amb força al meu cor. Dels companys de classes i tertulies, i de totes les persones que m'acompanyen i fem camí junts.
Aquest blog està fet amb l'emprenta que deixeu amb tots els vostres somriures i amb l'aroma dels vostres somnis.
Gràcies!!
2 comentaris:
FELICITATS!!!!!!!!!!!! Un petò enoooorme ;)
No sé qui ets, no et conec.Però, he caigut dins el teu bloc cercant espurnes de llum a la foscor. M'he quedat atrapat. Felicitats pel teu bloc. No sé de quin accident parles, però si ell va ser el motiu, doncs benvingut. Enhorabona pels cent i, si no t'importa, de tant en tatn aniré llegint els teus (i del altres) escrits.
Publica un comentari a l'entrada