Respires fons.
La vida és plena de colors
i s'esquerden
rancúnies,
misèries.
Somrius
fent memòria
recordant quan eres nen.
I el dofí
del demà
fa cabrioles
davant els teus ulls.
Mentre la lluna metàl.lica
t'observa respirar.
Mentre deixes evaporar
un petit núvol fet de somnis.
4/09/07
1 comentari:
Sento enveja, però sana, de qui sap expressar sentiments de forma poètica. A vegades me'ls llegeixo més de un cop i cada cop trobo conceptes amagats que no havia vist. Segueix, plis!
Publica un comentari a l'entrada