Translate

dissabte, 15 de setembre del 2007


Respires fons.

La vida és plena de colors

i s'esquerden

rancúnies,

misèries.

Somrius

fent memòria

recordant quan eres nen.

I el dofí

del demà

fa cabrioles

davant els teus ulls.

Mentre la lluna metàl.lica

t'observa respirar.

Mentre deixes evaporar

un petit núvol fet de somnis.

4/09/07

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sento enveja, però sana, de qui sap expressar sentiments de forma poètica. A vegades me'ls llegeixo més de un cop i cada cop trobo conceptes amagats que no havia vist. Segueix, plis!