Hi ha plantes i arbres al costat de l’estació i s’encenen i apaguen al compàs del llum de neó. Travessem poc a poc ciutats, pobles. Els seus noms tanquen les ferides. El tren viatja per rius d’estany. Cada cop sóc més a prop. Aviat arribarà la meva estació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada