En silencio.
Como el gajo que se extirpa
alfileres en los ojos
sin oxígeno ni entrañas
recuerdos (de mentira)
escaleras que sólo bajan
un pez globo
una ausencia
con el rugir del tiempo
el huevo en el plato
lluvia ácida
y culpa
Solo.
Sin plural.
Suena la música.
Unirás las piezas del puzzle.
Recordarás (la cordura).
Vaciarás el cenicero de huesos.
Y las culebras de tu garganta
volarán como mariposas.
Eva - Gener 2008
3 comentaris:
Noia, no sé què fas aqui tancada dins un bloc. Surt i edita un llibre amb poemes, amb articles, amb el que et passi pel cap. No sé si et cauran Eurons del cel, però al menys et podrà llegir més gent.
Una abraçada
Kamal... gràcies! Siguis qui siguis! Has estat molt generós/a amb mi. Voldria contestar-te però no has deixat cap correu.
Espero tornar-te a trobar per aquí.
Bestial!
Joan Balcells
Publica un comentari a l'entrada