L'altra

Quan surt el sol
la retrobo.
M’ajupo ràpidament
i no puc enganyar-la.
Em segueix
pel marge del camí.
M’acarona
mentre bufa el vent
i la lligo amb un fil
turquesa
perquè no s’escapi.
La veig,
dins del trau de l’abric.
S’asseu quan estic cansada.
Riu dels meus acudits.
Em respon en silenci.
És el glaçó en el got.
Em fa de parella quan ballo.

Demà
després de l’eclipsi,
l’esperaré.
Li trauré la pols
i si cal,
la rentaré.
El magatzem
on s’amaguen les ombres
és brut
de les nostres pors.
Quan torni em somriurà,
com sempre.
I jo, xiuxiuejant,
li diré
que com ella
no n’hi ha cap.



Eva - gener 2008