Vaig tenir un somni

Imatges de sol, de blau mar. Remor d’ones. El cos estès, quasi immòbil. La sorra fina entre els dits, com una carícia. L’escalfor daurada enganxada a la pell. L’olor de sal fent-me pessigolles al nas. El cel ras i blau. Els peus acaronen la sorra humida, esquitxada de bocins de petxines. Les ones venen a cercar-me i juganeres, marxen abans de poder-les tocar. Entre el mar i el cel, una línia de plata que divideix els dos mons. El vent m’acarona els cabells i les pestanyes se’m tornen petits cargols de mar. El cos es converteix en arena blanca. Els ulls, bocins de vidre, juguen amb la bromera. La platja és el camí. El blau immens, el lloc on moren les ones. El mar una gran porta per tornar a començar.
Eva 6/05/08