Translate

dijous, 26 de juny de 2008

El misteri

És el misteri. Hauré de perdre el seny o trobar la raó.

Avui he vist com creixen les llavors que vaig plantar en un test del teu jardí. Les arrels s’agafen a la terra humida i petites fulles cargolades despunten cercant el sol. Al cel, després de la pluja, un arc que aplega tots els colors. Em sembla tan a prop que allargo la mà, però no el puc tocar. Com a tu. La xafogor se m’enganxa a la pell com un tatuatge que no es pot esborrar. Sento l’olor del meu cos i m’esgarrifo quan penso en les teves mans. No hi ets i et sento lligat a les meves cames, al fetge, als ulls. Tu també vas deixar la teva llavor arrapada a la humitat del meu ventre i les teves tiges em van cargolar. Sense saber com, em vaig submergir en el teu jardí de romaní i farigola i vaig quedar prenyada.


Després de nou llunes, va arribar la raó.

Eva 25/06/08

3 comentaris:

Anònim ha dit...

És preciós!
Gemma

Anònim ha dit...

Muy interesante
Alfredo

Anònim ha dit...

Nenaaaaa, qué maco! m'ha passat una esgarrifança per l'espinada i tot; l'anava llegint i em feia sentir trista però al final fa un gir i m'ha fet sentir com una pau...L'he llegit aquest matí i he pensat que és gratificant una mica de literatura entre tant paper aburrit de feina. T'haig de donar les gràcies per aquest momentet d'esbargiment. Llàstima que he hagut de tornar de seguida a la cruel realitat, je,je
Petons
Núria Garcia