Translate

dimarts, 10 de febrer de 2009

Farceix-me d’amor i pinta’m amb les olors del teu jardí. No em treguis de polleguera, ni em tractis com un drap brut, oblida tot el que ha passat fins avui. Omple’m de vida! No m’arrosseguis ni m’espantis. Marxa lluny però no em deixis anar de la mà. Comencem de nou. Toca’m l’ull, escolta els meus silencis.

2 comentaris:

ANTONIO MARTÍN ORTIZ ha dit...

Eva, qin poemet tan maco¡ Què bonic és oblidar el que no cal recordar i tornar a estimar¡ Què bonic és oblidar-se del que ens han fet de dolent¡

M'ha agradat molt, però que molt, el teu escrit. De veritat.

ANTONIO MARTÍN ORTIZ ha dit...

Eva,

Quin poemeta tan maco¡ Què bonic és oblidar-se del que ens han fet de dolet¡ Quina alegria tornar a estimar¡ Quina visió tan positiva de la vida la teva¡

Felicitats pel teu escrit.