Farceix-me d’amor i pinta’m amb les olors del teu jardí. No em treguis de polleguera, ni em tractis com un drap brut, oblida tot el que ha passat fins avui. Omple’m de vida! No m’arrosseguis ni m’espantis. Marxa lluny però no em deixis anar de la mà. Comencem de nou. Toca’m l’ull, escolta els meus silencis. dimarts, 10 de febrer del 2009
Farceix-me d’amor i pinta’m amb les olors del teu jardí. No em treguis de polleguera, ni em tractis com un drap brut, oblida tot el que ha passat fins avui. Omple’m de vida! No m’arrosseguis ni m’espantis. Marxa lluny però no em deixis anar de la mà. Comencem de nou. Toca’m l’ull, escolta els meus silencis. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Eva, qin poemet tan maco¡ Què bonic és oblidar el que no cal recordar i tornar a estimar¡ Què bonic és oblidar-se del que ens han fet de dolent¡
M'ha agradat molt, però que molt, el teu escrit. De veritat.
Eva,
Quin poemeta tan maco¡ Què bonic és oblidar-se del que ens han fet de dolet¡ Quina alegria tornar a estimar¡ Quina visió tan positiva de la vida la teva¡
Felicitats pel teu escrit.
Publica un comentari a l'entrada