En somnis veig com dorm i el vigilo. Només porta uns pantalons de lli i el pit es mou acompassadament. El melic comença a inflar-se i obro el llum petit de la tauleta per veure-ho bé. Quan el melic té la mida d’una taronja, esclata. Un olor de gessamí s’escampa per l’habitació i em sento marejada. El forat cada cop és més gran i m’atreveixo a posar-hi la mà. Primer amb fàstic, després amb por. Bellugo els dits dins seu i sento una sensació càlida. Em pregunto si serà l’escalfor de la vida. Vull atrapar-la, agafar-ne un grapat. Vull recuperar la que ell em pren cada dia.

Eva 1/04/2009