Em vaig agafar de la teva ma i em vaig deixar dur. Com en un somni. No hi havia ningú al nostre voltant i la música embolicava els nostres peus. Per un moment vaig sentir que era viva, que el món podia donar la volta en qualsevol dels nostres girs. Quan em vas donar la ma, encara creia que era viva. Em sentia corre la sang a la cara i només tenia ganes de riure.Vaig tocar la teva ma, gran i tèbia, i em vas dir que eres tímid. Però no era un somni. Estic desperta i no sé què ha passat. No em sento tan viva i l'escalfor de la teva ma s'esvaeix mentre m'adormo. En el somni no ets humà, ets un cyborg fet de peces, trossos de molts homes. T'he fabricat i ets un amor virtual pintat amb el color del meu desig. Quan sona de nou la música, m'agafo de la teva ma i em deixo dur.