Magia Potagia

Aquest any m’he portat bé, més que bé. He estat tot els dies esperant a que passés l’any i portant-me bé. Aquest sí que em portaran els reis el joc de Màgia Potagia. M’he portat bé tot el hivern, la primavera i fins i tot a l’estiu. Tindré el joc de Màgia Potagia. A l’estiu costa molt portar-se bé. Sobre tot si tens una germana que et fa la vida impossible i una avia que no te’n passa ni una i té ulls al clatell que tot ho veuen. Els reis treballen per ella i m’espien. Amb el joc de Màgia Potagia li trauré el poder. Els papes també ho saben tot i sinó li pregunten a la senyoreta. Només demano el joc de Màgia Potagia. Parlar a classe no és portar-se malament. Espero. Quina culpa tinc jo si em parlen. Però ara porto tota la tardor sense parlar i els papes em preguntes si em trobo bé. Jo els faig que sí amb el cap. Vull el joc de Màgia Potagia. Els papes diuen que em portaran a cal metge. I no vull anar-hi. El doctor em posa un pal de fusta a la boca, fins la gola i m’agafen moltes ganes de vomitar. Cridaria i diria: -prou!- Però no, aguantaré per que vull el joc de Màgia Potagia i quan el tingui li convertiré el pal de fusta en una piruleta de maduixa amb forma de cor.

Quants dies queden?

23/12/2009