Tumbuctú

Plou. De fet, fa dies que ho fa. És una pluja fina, feta de petites agulles gelades. Aigua freda i vaporitzada que mina les ganes de llevar-se, de treballar, de viure. El cel és de color plom. Encara així, el temps no passa i ja no recorda quant temps fa que és hivern. És un divendres qualsevol i són quarts de vuit del vespre. Davant, quaranta vuit hores sense saber què fer. Passeja mirant de no esquitxar-se els baixos dels pantalons. No li agrada portar paraigües així que volta sense rumb mentre la fina pluja va calant el seu ànim. La sabata dreta deu tenir un forat per que es sent el peu moll. Al final del carrer, un bar nou amb un nom exòtic. A l’entrada hi ha un bon nombre de persones que es saluden abans d’entrar. No sembla gaire il·luminat però això és el que dicta la moda. El passa de llarg i al moment s’hi repensa i s’atura. Una copa potser li vindria bé. Però mai ho ha fet això de prendre una copa en una bar, sense companyia. Però l’establiment és ple de gent i potser ningú no se’n adonarà. Finalment s’endinsa barra avall. És ple de gent. Es sent música de fons, molt de fons. Per sobra de la música veus, rialles, soroll del vidre al dringar. Quasi al final de la barra no hi ha pràcticament ningú. Una parella festejant i dos homes vermells com pebrots i que xerren amb alemany pels descosits. S’enfila a un tamboret, al costat de la barra i sent una estranya sensació a l’estómac. Què hi fa allà? S’apropa una carta de begudes i combinats i la mira amb deteniment. Sota el nom dels combinats, els ingredients. Alcohol i fruita, fruita i alcohol. Es decideix per un cuba-libre, rom i cola, refrescant, alcohòlic i gens complicat. I de sobte, davant seu, el veu. Tot queda lluny: la pluja, el fred, la soledat. Primer esbossa una rialla, després esclata a riure. Una gran copa plena de glaçons, rodanxes de llimona i bombolles de totes mides, submergits en un líquid color caramel, i a una banda de la copa recolzat amb delicadesa, el petit para-sol de colors. Els dos homes que té al costat no es sobten de l’explosió d’alegria, ben al contrari, aixequen les copes en la seva direcció. Xupa el pal del para-sol de colors, agafa la copa i brinden tots tres mentre riuen. Sense saber com, no sap alemany, inicia un conversa amb ells. En dos mesos aniran al jutjat per fer-se trio de fet.