L’ombra
(filferros rovellats
i tumors que burxen)
em rosega els intestins
L’ombra em prem fort
m’encrostona els desitjos.
pesada i vella
a batzegades,
trenca la son.
I em xucla
em regurgita
m’esmicola
m’asseca.
Ara sé que puc sorprendre-la
desfer-me’n
escopir-la
vomitar-la
lluny.
Oblidar-la.
L’abandonaré
entre d’altres ombres
Paràsits,
sense hoste.
(febrer 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada