Em va esquitxar la felicitat un dia de novembre. Em vaig resistir a sentir-me bé, a sospirar. Finalment vaig cedir i acceptar que les endorfines pensen per elles soles i la felicitat es va submergir en mi, com si jo fos un caldo de cultiu on poder créixer i reproduir-se. Petites cèl·lules de felicitat treien arrels en el fetge, en l’aorta. Vaig lluitar i vaig intentar resistir-me però la lleu carícia de la roba em feia somriure. Volia trobar un racó en la memòria on tingués una mica de tristesa desada que em podés rescatar. En contra de la meva voluntat era desconsoladament feliç. Quan t’esquitxa la felicitat, ja no t’importa res més. Sents l’estranya sensació que tot és possible i la feliç bogeria s’apropia de tu, t’embolcalla, t’esgarrapa, t’escup. Ets una nova presa del gran paràsit.http://www.literata.cat/pdf/literata_27.pdf
2 comentaris:
Avui he anat a comprar un llibre i ja tenien la revista Literata, aquesta sempre la miro i m' agrada molt i SORPRESA: el relat del mes (a mi també m'embolcalla, m'esgarrapa, i escup). Avui també m' ha esquitxat de felicitat. Gràcies per aquest relat, i gràcies per compartir-lo. He utilitzat els teus mots, per dir-te allò que sento. Sisplau escriu sempre ho necessitem.
Petons i bones vacances,
Júlia
!Muchas felicidades! A mi también me gusta la agenda literata y tu blog.
Publica un comentari a l'entrada