Quan ho havia deixat estar i ja no esperava cap miracle, la va veure. Era una punta de fulla verda i tendra, encara recargolada i plegada en ella mateixa, que treia el cap entre la terra. En pocs dies les arrels van petar el test, les tiges més fortes es van arrapar als finestrals, la planta va envair el mur i a esquinçar els fonaments fins a tirar a terra l'edifici. Va recordar el dimecres que va plantar les llavors. Ella que pensava que totes les plantes se li morien.