Despulles la ceba cau la pell
i queda l’ànima morada
el cor al descobert
Llisques el ganivet
i dibuixes mitges llunes.
De la branca
desprens els tomàquets
i els treus el barret verd
són farcits de llavors
caviar vermell
petits tomàquets que mai seran
i deixes anar l’oli
com un tel
llàgrimes daurades
oli que rega amb olor
els fruits de l’hort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada