Un somriure fortuït
I les primeres paraules
creixen espontànies
Els records difícils
afloren a un banc que compartim
No sento amor
Només desig
de conèixer l'aroma
de les nostres ganes
d' estripar la distància que ens separa
gaudir d'instants de silenci
robar al dia unes hores
No sento amor
Trobo a faltar aquella caricia
que dels dits s’escapa
la complicitat de les mirades
del que podia haver estat
I ja no serà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada