Avui he vist una papallona. Feia fresca. Ajeguda a la gandula duia un jersei blanc, finet. El sol em donava a la cara una mica de resquitllada. Ja havia perdut els taronges, fins i tot el groc, i brillava com podía, blanc, mandrós. Les cames a l'aire i per no caminar descalça, uns mitjons blancs de cotó. M'ha semblat sentir a la iaia
- ja mai més els faràs blancs-. Les cames enllaçades jeien al.lienes a mi. La papallona s'ha aturat sobre el meu dit gros. He intentat no sospirar, ni respirar. Només mirar-la sobre el meu dit. Per uns segons, no sé quants, al meu voltant no existia res. Només el meu dit gros, la papallona blava i jo.
- ja mai més els faràs blancs-. Les cames enllaçades jeien al.lienes a mi. La papallona s'ha aturat sobre el meu dit gros. He intentat no sospirar, ni respirar. Només mirar-la sobre el meu dit. Per uns segons, no sé quants, al meu voltant no existia res. Només el meu dit gros, la papallona blava i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada