El cabell es mou, i s'escapa del cap.
La roba blanca estesa al sol.
Res més.
A la llunyania l'udolar d'una sirena urgent.
El cap d'una nina rossa que sura al safareig
ulls de vidre
petits zafirs blaus.
Aire calent que acarona els tormells
i s'emporta els misteris
regalim de suor entre els pits.
Al cel, penjada, la lluna en ple dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada