El cel és de color rosa brut
Camino per la sorra de la platja
On ens vàrem banyar aquells estius
de gelat a la rambla
de becaines obligades
Us esperàvem els dissabtes
per veure com us banyàveu
Plovisca i em sembla veure't
Lluny, tocant als espigons
Encara s'hi cusen algunes xarxes
I miro, com ho feiem aleshores.
A la llunyania un veler entra a port
Sembla de joguina
Aleshores creia que els vaixells
no s'enfonsaven mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada