Pedres blanques llepades pel sol. Amagatall per crancs orfes. L'horitzó està esquitxat de puntets. Acluco els ulls. Seran vaixells perduts. M'apropo a l'orella el cargol i escolto un gran silenci. El so de les paraules mai dites que suren a la immensitat del mar.
El cel és ben blau. Contemplo sola aquest món. A la meva manera, l'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada