"M’agrada mirar més enllà.
Mentre la pols del camí no em cega
i l’escalfor en els peus em permet caminar.
El sol sembla més proper.
Et segueix de molt a prop
esborrant la teva ombra,
dibuixant il·lusions a la sorra.
M’agrada mirar més enllà.
Just a la línia on es separen
el salvatge verd i l’ardent sorra
del silenciós sostre blau.
El riu de paper d’alumini
el refugi que formen els arbres
els camins serpentejats als poblats.
M’agrada mirar més enllà.
On la terra no té propietari
i s’esquerda seca i oblidada.
Els seus homes somrients;
dones, amb cistells al cap,
criatures lliures amb fronteres.
Mirant més enllà,
crec encara amb els somnis.
L’aventura de sobreviure.
Miro més enllà i la veig.
Àfrica"
Eva
24/01/2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada