Nedant sola, nua.
Enllaçada a les algues dels records.
L’escuma brilla
com milers de petites perles
Enlluernant la pell
Marea inacabable
Sota el gran blau
la respiració és buida
Ressona fins l’oblit.
Els records ancorats
es rovellen de rancúnia.
Sobre el mirall blavós
la remor del present triomfa.
La pell freda es contrau
amb la calidesa del potser.
Capbussar-se sense por
entre l’ahir, i l’ avui.
En la línia de l’horitzó,
trobar el demà del meu passat.
Nua, nedo sola.
I passejo sobre la sorra
Freda, infinita
L’horitzó eixugarà les llàgrimes
de la nit.
Fugaç.
Pintaré aleshores les meves ninetes.
Trobaré les petjades de tornada,
d’altres que vénen on jo vaig.
En el blau,
no es sap on és el començament
On és la fi.
Una immensa roda blava.
On surar sense direcció.
Enllaçada a les algues dels records.
L’escuma brilla
com milers de petites perles
Enlluernant la pell
Marea inacabable
Sota el gran blau
la respiració és buida
Ressona fins l’oblit.
Els records ancorats
es rovellen de rancúnia.
Sobre el mirall blavós
la remor del present triomfa.
La pell freda es contrau
amb la calidesa del potser.
Capbussar-se sense por
entre l’ahir, i l’ avui.
En la línia de l’horitzó,
trobar el demà del meu passat.
Nua, nedo sola.
I passejo sobre la sorra
Freda, infinita
L’horitzó eixugarà les llàgrimes
de la nit.
Fugaç.
Pintaré aleshores les meves ninetes.
Trobaré les petjades de tornada,
d’altres que vénen on jo vaig.
En el blau,
no es sap on és el començament
On és la fi.
Una immensa roda blava.
On surar sense direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada