"El mirall s'havia trencat. Els bocins s'aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa."
3 comentaris:
M'agrada aquest blog que acabo de trobar i en el que em tens enllaçada! Veig moltes herbetes i llunas... tornaré ;)
m'encanta aquest llibre, es un dels meus prefeits.
Un gran blog! :)
Moltes gràcies per passar per aquí i deixar el teu comentari!
Publica un comentari a l'entrada