Quan vespreja,
em sembla difícil de veure a la finestra una mica de llum.
El temps passa sense deixar petjades,
com un núvol blanc.
Quan vespreja,
tu mous els vents i esborres els dibuixos dels núvols.
Però sempre queda un fil.
Un fil llarg i prim per sentir-te a prop.
Sempre has estat tu qui movia el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada